MoF

Damien Rice comes on mini to Radiohead! Wa yeah!

2008-06-08T12:42:00.002+02:00

Copy paste de la web d'en Damien Rice:

10 days to barcelona

On June 1st 2008, myself and my friends Ryan (images) & Mia (navigation) set off on a last-minute road trip from Dublin to Barcelona, squished into my little ol' mini with a portable recording studio. The idea is to stop off along the way in random places where I have to write and record a new song every day, either in the mini or outdoors on a rock or something. 10 days = 10 songs = album Nuevo. We'll update as we go... if we're anywhere near an internet connection that is. We hope to arrive in Barcelona on June 10th, or at least in time to go see Radiohead play on June 12th and then fly home for the Leonard Cohen dates.

I si me'l trobo!!!!

I'm on my way!

2008-06-01T21:09:00.003+02:00

Uni and her ukele: just incredible!
Un altre concert boniquet a l'Heliogabal.

Animac

2008-03-03T22:10:00.003+01:00

Aquest cap de setmana va ser l'Animac a Lleida. Van tornar a montar la bombolla, es van apagar les llums i va començar l'espectacle! Molt de cansament i molt divertit!

Ça finit!

2008-01-07T11:19:00.000+01:00

És ben estrany, però ja s'acaba, i ara hi vaig una última setmana que de debò serà la última en una ciutat que a mi m'ha resultat fantàstica i sorprenent.

1º

2007-12-13T15:48:00.000+01:00

Jolínes, no tinc fotos, però avui he passat per La Bourse i el termòmetre marcava 1º. He anat a la universitat i hi havia tanta boira que no es veia la biblioteca, i la gent treu fum per la boca... Seria divertit que nevés, però aquí em sembla que és difícil, i mentre no plogui no em penso queixar.
Sort que X+B em van portar la patata!

Il pleut, il pleut bèrgère!

2007-12-11T18:22:00.000+01:00

Ja us vaig dir, dijous passat vaig anar a veure la Estrella Morente, increïble. Normalment el públic aquí aplaudeix tres cops i marxa silenciosament, però l'altre dia hi havia tant d'espanyol que van haver de sortir vàries vegades a saludar i inclús van fer vàrios bisos! I la veritat, no sé si deu ser perquè aquí plou cada dia, però va ser realment emocionant. Volia penjar un vídeo però no ha funcionat.

I com ja us vaig dir, van pujar la B+X carregats de xoriço, torrons i neules (avui me les he berenat totes!). Crec que es van topar amb la Bèlgica més autèntica: dinar a la Comissió Europea, pluja, concert de ska hongarès, pluja, passejar pels mercats de segona mà i antiguitats, pluja, bars, pluja, patinar sobre gel (no vam caure ni un cop), pluja, menjar moules avec des frites (tinc calculat no menjar-ne més fins d'aquí uns anys), pluja, Bruges, pluja (de fet semblava que ens haguéssim tirat al canal) i pluja, pluja i pluja. Però no us ho prengueu personalment, aquí segueix plovent com si fos una dutxa, i suposo que jo ho porto bé perquè sé que ja torno (això no ho porto tant bé). L'altre apunt històric d'aquesta setmana és que vam conèixer el propietari del Kafka (el meu bar preferit) que ens va fer un dictat en francès i si el fèiem sense faltes ens convidava a la ronda, no cal dir que vam haver de pagar, i també un truc de màgia, però almenys ara ja puc marxar de Brussel·les tranquil·la.

I per aquesta setmana que vé, també hi ha ple de cites culturals, concerts, dansa i cine, aprofitar per veure pelis que encara no fan a Barcelona, començar a fer tràmits burocràtics, i despedir-me dels llocs i de la gent... Comença la part trista.

Saint Nicolas!!!!

2007-12-06T14:06:00.000+01:00

Avui Sant Nicolau ha passat per casa meva! i ens ha portat mandarines (a falta de taronges) i xoco!!! igual que a la resta de nens belgues!!! Serà que no ens hem portat tant malament! Curiós, perquè qui porta les taronges és l'ajudant de Sant Nicolau, que ve d'Espanya i és negre (perquè passa per les xemeneies per a deixar regals).

Altres regals: dimarts vaig fer una super excursió a Gent on vam poder veure la Bi., ahir vaig anar a veure el Les Ballets C de la B amb les Jumping Girls, avui vaig a veure la Estrella Morente i demà vénen la B. i en XRe. Fantastique!

Les Ardennes

2007-12-05T17:32:00.000+01:00

Una altra missió complerta: anar a la part francòfona i montanyòfona del país (segons la Lonely Planet, la montanya més alta de Bèlgica fa 694m!). Hi vam anar un dissabte en tren, anar i tornar,fins a Dinant (poble on va néixer el senyor Saxophon, inventor de l'instrument).

Dots obsessions!

2007-12-05T14:45:00.001+01:00

Al final ho vam aconseguir! Després de no sé quants intents d'anar a veure a la japonesa obsessionada amb els punts. El museu es diu Wiels, i és un dels nombrosos exemples de reciclatge d'antic edifici (sovint industrial) en espai per l'art. En aquest cas, es tracta d'un dels pocs edificis modernistes amb finalitat industrial a Brussel·les. I ens va costar arribar perquè està en un barri una mica perdut, més enllà de la Gare du midi. Ella es deia Yayoi Kusama, i ha viscut part de la seva vida en un psiquiatric, la pintura i sobretot els punts ("dots") l'han ajudar a exterioritzar les seves pors:

Les fotos són de la Orsi (miss u!)

Actualitzant

2007-11-19T10:47:00.000+01:00

Ara porto força retràs, i intentar ser exhaustiva i cronològica pot ser una mica bèstia. Així que començaré parlant dels bars. Suposo que la pluja i el fred fan que en aquest país hi hagi tota mena de bars, cafès, bistrots, restos, tavernes, etc. perquè al carrer no s'hi pot estar gaire estona. Començo amb el bar del cinema-nova: amb la D., la S. i l'A.L., una sala de cinema bastant underground i barata, amb un bar d'allò més agadable. La de la bufanda no sé qui és, però m'encanta la foto:

Un dels meus edificis preferits de Bxl, molt aprop de casa meva i camí de Saint Géry, la zona dels bars (les fotos són des d'un kebab per això hi ha reflexes de llum):

Just al barri de Saint Géry, hi ha el Zebra, el bar amb el millor chocolat chaud que jo he trobat a Bxl, perquè com s'aprecia a la foto, posen un "palillo" amb un tros de xocolata negra que es va desfent en la llet calenta. I és que pel que he pogut entendre, la xocolata calenta per l'Europa central no és xocolata desfeta i prou, però la veritat és s'agraeix perquè en un país amb tanta xocolata i cervesa i formatge, és millor menjar coses suaus:

El café central, el bar on els diumenges posen pelis més aviat antigues gratix, però també hi fan concerts, punxen, fan expos. L'altra cosa bona és que és un dels pocs llocs que conec on tenen una marca de cervesa afruitada que a mi m'agrada. En general per cervesa afruitada (jo prefereixo la de framboise a la de cerise) hi ha la Kriek, però empaxa bastant i fa la sensació que t'has menjat 10 xupaxups de cop. En canvi hi ha una que es diu Faru (no sé com s'escriu) és més amarga, i inclús el color és menys rosat. Però no serà per falta de cerveses:

I per seguir amb els bars, el Greenwich, també pel barri. Un bar que deu tenir vora 100 anys, on curiosament no posen música i la gent va a jugar a escacs, a llegir, a xerrar, a estudiar, a escriure, etc. I té uns lavabos que ben bé fan justícia a aquests cent anys:

I deixo el millor per al final: el Kafka. Està sota casa meva, és on anem gairebé cada nit, potser per això se'm fa tan entranyable, i els cambrers ja ens coneixen. Posen música segons l'estat d'ànim del cambrer i l'hora del dia. Les fotos de sobre la barra són retrats del propietari del bar.

Bé, i deixo els bars i us enganxo unes quantes fotos boniquetes: bicicletes aparcades en un mural al carrer que monten els Encants del meu barri (perquè curiosament, a Bxl el tema deixalles i reciclatge el porten fatal, però en canvi la segona mà està per tot arreu), jo amb la bufanda que em van robar l'altre dia a la uni, la S. en un pasadís lluminós a la place Rogier, el cementiri de Laeken (preciós), nena entrant a una rentadora d'una laundry de Saint Gilles (un dels millors barris), paisatge camí de Besançon (m'encanta la tardor!) i una porta amb ulls, una botiga de speculus (galetes típiques) amb galetes de Saint Nicolas, barrets volant a lo magritte al Palais de Beaux Arts, penya del Barça a la Rue Antoine Dansaert, una foto de la família reia belga, el Marché aux puces al Jeu de Balle (mercat diari on em vaig comprar una camisa de flors per 2 euros), i la meva uni a la tarda:

Bxl's charms

2007-10-27T14:46:00.000+02:00

After the article. Some of the charms I found...

Slow seduction in Belgium

2007-10-26T12:12:00.000+02:00

by Gareth Harding – Guardian Abroad - 29 / 08 / 2007

Living in Brussels is like living in a golden cage – you feel trapped and you dream of escaping almost every day. But you never do because you know life will be more difficult, more complicated and more expensive on the outside.

I should know. In 1993 I came to the Belgian capital to do a five-month traineeship at the European commission. Fourteen years later and I'm still here, complaining about the squally weather, lousy service and infuriating officialdom, making plans to move to Britain, the United States or the south of France but secretly suspecting that the most likely way I'll leave Brussels is in a coffin.

I am not alone. Virtually any expat you speak to has a similar story to tell about outstaying his or her welcome. In fact, playwright Alecky Blythe fashioned a whole drama around the everyday twittering of Brussels' expats in 2005. Unsurprisingly, the title was 'I Only Came Here for Six Months'.

When you tell new arrivals you have been in Brussels for 14 years, as I have, they nod sympathetically – as if you told them your pet cat has died. Their brows furrow and they ask: 'How did that happen?'

'By accident', is my usual reply. Few people fantasise about living in Brussels, as they do about living in Prague, Paris, Rome or Barcelona. If an expat moves to the self-styled capital of Europe it is probably because he has got a job in Nato or one of the EU institutions, has a diplomatic posting here, has been sent by his company or, less commonly, has found the love of his life here. It is probably not because he has been pining to live in Brussels all his life and finds the city romantic, the Belgian people welcoming and the countryside that surrounds the city stunning.

Most foreigners arrive with low expectations and some are not disappointed. American travel writer Bill Bryson once described the city as a 'seriously ugly place, full of wet litter, boulevards like freeways and muddy building sites', and many people still associate the Belgian capital with rain, sprouts, bloated bureaucracy and barmy laws. This is, after all, a city whose two most iconic monuments are of a sackload of suspended balls and a small boy peeing.

Expats who have been in Brussels a long time often feel embarrassed about how long they have been in town – especially when talking to plucky newcomers. For a while I even started lying about how long I'd been here to avoid people thinking I was a loser who had nowhere better to go.

So if the tax rates are stratospheric, the customer service shoddy and the city unspectacular, why do over-educated, multilingual high-flyers invariably end up staying longer in Brussels than they planned to?

The first reason is that there is a huge difference between visiting a city and living there. I like going to Paris or London for the weekend – both less than 2.5 hours away from Brussels – but I wouldn't want to live in either city with two young kids and a moderate salary.

For a start I couldn't afford to. The average rent for a one bedroom, 60 square metre flat in a smart district of Brussels is about €900, according to Mercer Human Resources Consulting. That is half the average price in Paris and less than a third the cost of renting in London or New York. Brussels is also one of the cheapest capitals to buy property in the EU. According to ERA Real Estate's 2006 market survey of European house prices, the average 100 square metre dwelling in Brussels was €217,462, compared to €297,462 in Paris and €360,427 in London.

Faced with the choice of trading in their four storey turn-of-the-century townhouses with gardens for a two bedroom flat in the suburbs of Paris or London, is it any wonder many Brussels' expats decide to stay put?

Then there is transport. To travel one stop on the tube in London costs £4 (about €6.) In Brussels, you can go anywhere in the city by tram, train, bus or metro for a quarter of the cost – and a fraction of the time. The rest of the country is cheap and easy to visit too. Belgian railways charge you less for travelling on weekends and public holidays than on weekdays – the polar opposite of Britain. There are also huge reductions for families, students, pensioners and youngsters.

A creeping intoxication

Time and time again, quality of life is the reason expats, especially those with families, give for staying in Brussels. The hospitals are so efficient – waiting lists are almost unheard of here – that thousands of Brits and Dutch drop in each year to have operations they would have to wait years for at home. A Brussels friend broke his collarbone playing rugby in Kent and, when told he would have to wait five to six hours to have it seen to, jumped on the Eurostar at Ashford and two hours later was being treated by a doctor. The schools are also excellent, with almost all kids in Brussels brought up bi- or tri-lingual.

Belgians take their food very seriously and this is reflected in the quality. Per head, the country has more Michelin stars than any other, but that doesn't mean you have to take out a second mortgage to eat well. Around the corner from my house, a relatively upscale restaurant serves a three-course set lunch for €15. Each dish is a masterpiece.

Finally, there is the beer. Between 400 and 600 ales are brewed in Belgium – Stella Artois, Leffe and Chimay are the best known internationally – and an average cafe will have at least 20 on the menu. In contrast to some neighbouring countries, there are no restrictions on opening hours and drunken brawls are rare.

Visitors who come to Brussels for a few days are often disappointed. The magnificent Grand Place aside, there are few must-see sights. Instead the city's real charms – surrealist cafes, Moroccan markets, giant beech forests, comic-strip murals, Congolese eateries and cinemas showing only silent films — are either tucked away down side streets or marooned in the sprawling suburbs.

It's easy to fall in love with cities like Sydney, San Francisco or Rio de Janeiro. Their attractions are obvious: they ooze seduction and self-confidence. Brussels is more of a slow-burner. It is a city that makes little effort to entice or ensnare you, but when it gets you in its grip it is hard to break free.

La mer!

2007-10-25T14:35:00.000+02:00

Diumenge passat vaig anar a veure el mar amb l'Orsi (una de les del pis, hongaresa). Vam anar dues hores en tren fins a Ostend, un poblet a lo Lloret, però com que són centre-europeus és menys kitch. Sembla ser que abans era un poble preciós, de vacances per a l'aristocràcia belga, però el van arrassar quan la segona guerra mundial, i el van reconstruir a sac. A la meva guia també posa que va ser durant una estada aquí que en Marvin Gaye va escriure "Sexual healing", què fort. En tout cas, no es pot negar que el mar estava preciós, de color diferent, la llum també, vaig tocar l'aigua i gairebé em quedo sense dits i surto volant del vent! Fotos meves i de l'Orsi:

Brus-SOL-s!

2007-10-19T13:22:00.000+02:00

La veritat és que entre les redaccions que em fan fer de francès i el blog no dono gaire a l'abast. Però aquesta entrada li debia a l'Am. (i la seva mare) que ja fa una setmana que va venir per aquestes terres. Així de pas us ensenyo una mica Bxl. Va de fotos la cosa.

Com que va arribar a mig matí i jo tinc classe a les 15h fins a les 18h, la vaig deixar suelta per la ciutat, amb la torre de la Grand Place com a única referència. Heus ací les primeres impressions: la filmoteca (que està de reformes, però tenen un altre local on projecten les pelis, segueix sent més econòmic que el cine normal), el Palais des Beaux Arts (amb una escultura de colors davant), un dels costats de la Grand Place, la Torre que serveix de referència, la típica font de xocolata perquè els turistes hi suquin els dits i la catedral.

I després es va fer de nit, i vam anar a menjar el menú típic belga en un carrer que sembla una bar Benidorm: moules avec des frites! (musclos amb patates fregides, que així a priori sembla que no hagi d'enganxar gaire però no està mal, tot i que no crec que torni a menjar musclos en uns mesos). De fet, em van explicar que en anglès les patates fregides es diuen french fries perquè qels americans, quan la segona guerra mundial, en menjaven com que els agradaven les van voler importar, i com la gent d'aquí parlava francès, els van posar de nom french fries. Però de fet, no les fan de cap manera especial, les fan com nosaltres. Tornant els musclos, vam cometre el gran error de demanar una olla per a cadascuna, que no ens vam poder acabar,com podreu entendre:

I després vam anar a provar cerveses, sense anar a dormir tard perquè l'endemà teníem l'horari apretat. Feia un dia increíble: sol, sol i sol! Vam esmorzar en un lloc genial que hi ha aprop de casa que es diu "Les pains quotidiens" que ve a ser una cafeteria on es pot esmorzar a lo francès:

Un cop esmorzades vam començar el tour: La catedral (altre cop), una casa okupa (la primera que veig) que vam trobar camí d'una església bizantina, l'atomium des de lluny vist des del Palais de Justice (un dels llocs alts de la ciutat), el barri del Sablon i Marolles on abunden les botigues de segona mà, les pintades, etc. Per sorpresa vam ensopegar amb la Biblioteca Nacional (no ens la podíem saltar i vam entrar i inclús vam robar un llapis), l'escultura de Calder (el senyor que feia mòbils dels que es pengen) que hi ha per fora del Musée des Beaux Ars on volíem veure una expo que hi ha de Rubens, però com que era just, només vam tenir temps de veure la col·lecció permanent la part dels surrealistes (que és petita però interessant. Magritte va néixer aquí!), per acabar fent més cata de cerveses:

I colorín colorao este cuento se ha acabao! Gracias por venir Am., yo también descubrí un montón más la ciudad!

abans ho dic...

2007-10-17T16:20:00.000+02:00

Mireu què he trobat avui en una parada de bus, i n'hi ha per tot:

Diu algo així com "per la unitat de Bèlgica, una petició per sobre dels partits", he provat les webs però no van. Després hi he estat pensant, i és veritat, hi ha balcons on veus banderes de bèlgica penjades, per exemple aquest cap de setmana a l'arc del cinquantenaire també hi ha penjades unes banderes que diuen "Defensa. Prioritat pel país":

Seguiré investigant el tema. Ara un record de Frankfurt: el cartell del burro, la S. (la més millor i de qui he après tant) amb el cartell de la ballarina, i l'equip dels del CC que vam anar allí (de dreta a esquerra: en Josep el conservador, en XP, moi, la Sara, dos manterolos i la Imma, i a baix la Carlota):

I aquí baix dues imatges més: una de la expo en ple muntatge, i l'altre d'uns de les jnc que van venir a l'entrada el dia de la inauguració a penjar un cartell que deia que "catalonia is not spain" gràcies al qual tres tios sols van aconseguir mobilitzar un munt de policia.

Aquí es tanca una pàgina més, la de FKt. No he estat gaire connectada a la premsa, així que no sé què se'n deu haver dit. Des de dintre, com sempre ha estat una feinada, hem patit i hem rigut, hem après, i al final ho hem tret malgrat tot el rebombori polític. De fet, tal com va dir en Monzó al discurs inaugural, som un país petit on tothom treu conclusions fàcilment (que si carrega a la dreta o a l'esquerra) així que suposo que hi deu haver opinions per tot. Però em fa la sensació que hi ha dues visions al respecte, la dels catalans, que ja sabem tot el que cal saber de la literatura i cultura catalanes, i la de fora, que era a qui en teoria s'adreçava tot el muntatge. Els de dins ja sabem com va anar la història, els nostres mitjans en van plens, i pels de fora només cal dir per exemple que la Fira del llibre té lloc en una part de tot el recinte i la expo de la cultura convidada en un altre força allunyat; o que hi havia més cartells del circ Roncali que de la ballarina per la ciutat; o que vam anar a l'estrena del Tirant del Calixte Bieito i van haver de tapar amb un llençol la meitat de l'aforament perquè no l'omplien... A Fkt hi van editors de tot Europa a comprar i vendre drets de llibres, a organitzar el negoci per tot l'any següent, i dubto si Catalunya va saber aprofitar la oportunitat...

Oda a la pàtria?

2007-10-17T10:37:00.000+02:00

Ja és curiós que vulgui escriure sobre el tema, entre d'altre coses perquè ja han passat uns quants dies del Dia de la Hispanitat, però aquest matí he estat llegint el diari que em va portar l'Am. sobre aquest dia, jo vinc de passar una setmana a Fkt i de llegir el conte del Monzó, i a més visc en un país amb certa sensibilitat nacional. Primer unes fotos que guardaba per aquest dia: l'estàtua que hi ha a la Place Espagne:

I segon, a la mediateca de la universitat, hi ha una secció dedicada a la música del món, mireu que hi ha a Espagne (és curiós veure't reduït a la secció ètnico-folklòrica d'una biblioteca!):

Llevat d'això, el 12 d'octubre no va tenir gaire més rellevància per a mi, vam estar visitant la ciutat amb l'Am. (a la tarda si puc us penjo fotos). Sé que en X. està força preocupat pel tema nacional a Bèlgica. He estat buscant enganxines però no he trobat res més que això (a més està desenfocada):

Jo ho sospitava, però li vaig preguntar a en K. i em va confirmar que aquesta gent passa bastant de la política (els hi rellisca vaja, serà la pluja?). Es veu que hi ha alguna enganxina, però de seguida desapareixen. L'Am. em va fer l'encàrreg de buscar algun diari incendiari, i el màxim que vam trobar va ser un diari tipo "en lucha" que com és comunista és internacionalista, i per tant poc incendiari al respecte, però seguiré buscant. De fet, en K. té un amic, que viu a la franja més conflictiva: la que hi ha entre Brussel·les i la part francesa, que és on hi ha el problema perquè oficialment se'ls considera francòfons però ells es senten flamencs, i és per on la gent es rebota si els parles en francès, etc. [Ja hi aniré a buscar enganxines]. Les dues llengües creen dos universos: pelis subtitulades en dues llengües, canals de televisió paral·lels i amb programacions diferents, diaries diferents, locals per a uns o altres amb menjar diferent, ... El dia de la nuit blanche vaig veure un concert d'un cantautor de la part francesa (gairebé no vaig entendre res) que deia que per a juntar un país tan petit però barallat calia fer un himne (l'actual és en francès) sobre les patates fregides i la cervesa i segur que s'eliminariael problema, si és que al final qui no s'entén és perquè no vol!

Petons forts per tothom!

Antwerpen

2007-10-02T15:10:00.001+02:00

Dijous passat vaig anar a Antwerpen (Amberes), la ciutat on viu en K, i segons ell i tots els seus amics la millor de tota Bèlgica. Vist des de fora diria que a Brussel·les es concetren els estrangers de tot arreu i aquesta barreja comporta molta creativitat, i a Antwerpen hi ha la moda i la tendència. La primera és teòricament francòfona i la segona és flamenca. Entre una i altra hi ha 38 minuts de tren (12€), pas mal. El tema és que a Bxl també fan obres i no hi ha algun que altre retràs.

Jo vaig arribar a l'estació central, la qual cosa és força impressionant perquè és un edifici a lo estació de França que estan ampliant, i és molt bonic i modern. Així que d'entrada em va agradar més que Bxl. Tan sols sortir em vaig trobar de cap amb la famosa zona de diamants (no em pregunteu perquè, però es veu que hi ha un munt de comerç, i fins i tot un museu, dedicat al diamant). I a la plaça del costat hi ha l'entrada al zoo, a la porta del qual hi ha la següent escultura de fusta:

A la nit vam anar a sopar amb en K i una amiga seva (integracio en la part flamenca) i després vam anar a voltar pel centre, curiosament també és com un cop de puny, ruta que repetiria l'endemà al matí però amb llum de dia. No deixa de ser curiós, per algú de Barcelona com jo, que no tinuin cap edifici de cap super-arquitecte actual quan a la nostra ciutat sembla que hi estem obsessionats. Per sobre de tot, el que més em va sobtar, i jo no he estat a Amsterdam, va ser com una illa de cases que anomenen "Villa Tinto" que és el barri de les putes, activitat que en principi és il·legal i que procuren concentrar en aquella zona. L'illa és dissenyada per algun arquitecte actual, però no vam poder esbrinar quin. És com si fos una barreja entre un meublé i una grans magatzems, és una illa de cases els baixos de la qual són tot aparadors d'un màxim de 2 metres d'ample on s'exposen amb més i menys gracia aquestes senyoretes. Elles estan tancades amb clau i darrera tenen la chambre per fer les seves històries. Hi ha noies per a tots els gustos, jovenetes i més ganadetes, transexuals, grasses i magres, vestides i despullades, blanques, negres, orientals. Algunes les veus ballant, i altres estan assegudes jugant amb al mòbil. Els homes van fora i quan cal entren. Però el millor de tot és que hi ha un ambulatori i una comissaria de policia allí al mig, i els policies es passegen com un més, tot i que en K em deia que en principi la prostitució és il·legal però fan la vista grossa (això no ho vaig entendre gaire). En qualsevol cas, em sembla una gran idea.

Al matí següent, vaig intentar llevar-me d'hora, però entre que plovia i donada la meva tendència marmotil, no vaig sortir de casa fins a mig matí, a intentar trobar els llocs que m'havien ensenyat la nit interior.

Antwerpen en flamenc vol dir "mà llençada". Diu la llegenda que un gegant (en versió disney a la foto) assetjava la ciutat, els prenia tot el que tenien per menjar i feia pagar impostos a tots els navegants que passaven pel canal on tenia instal·lat el castell, si no pagaven els tallava la mà (la llegenda és tipus Sant Jordi). Farts de penúries, un dia que ja no tenien què menjar ells ni què donar al gegant , dos romans (això sona a indívil i mandoni) s'hi van enfrontar, el van matar i li van tallar la mà i la van llençar al riu. L'altra foto és la la plaça de l'ajuntament (stadthuis) molt en la línia de la Grand Place de Brussel·Les (encara us haig de fer el reportatge de ma cité). Però la meva història preferida és la següent:

La història d'amor que hi ha entre el gratacels de la KBC (data dels 80 i sembla ser que va ser el primer d'europa...) i la torre de la catedral. El gratacels li declara l'amor a la torre, però ella li diu que és massa gran i que ha viscut massa, però ell li diu que és igual, ooooooh. La història ve del següent poema de Tom Lanoye, un poeta flamenc actual, que va escriure el poema el 1958:

Why do I flatly reside
lost squared in your
tender shadow side
your broidery from stone
- as tower I’m inadequate
as lover I’m too young.

Grants nonetheless
the unwieldy to the elegance
of beauty, sense and is the
ponderous not most apt
to admire refinement.

are we not then you and I
- that obtuse born square
formed from gain that tight
farmer muted by your vision
not predestined for each other ?

Accept me, take me,
see me standing,
start with me in day
In night, your beauty
in facade, see me then,
love me, crumble, don't
hold back.

I per últim, llocs curiosos, o fotos curioses: un carrer que es diu "superman straat", una perruqueria amb el bust de la march simpson, una botiga de pantufles i una senyora dormint en un banc (i feia un fred del carallo).

l us dec explicacions del cap de setmana (va ser la Nuit Blanche i van fer molt de circ) i de les meves peripècies amb la burocràcia.

se m'acumuuuula!

2007-09-28T18:51:00.000+02:00

Fa molt poc temps que sóc aquí, però ja vaig tard a explicar i penjar fotos (tot i així espero no aborrir-vos). Primer us volia posar unes quantes fotos més del meu barri:

À gauche l'església que us deia, de Sainte Caterine. La veritat és que encara no hi he entrat, perquè quan sóc al carrer, si no plou, prefereixo passejar, perquè hi ha força ambientillo. De fet, cada matí a les nou ja "sonnent les matines, ding dang dong" que diu la chanson. És una mica molest, però almenys saps quan arribes tard. Tot i que de moment (per sort) per aquelles hores tinc ben poques coses a fer...

À droite, una vaca de colors amb ulleres vermelles que vaig descobrir a la part de darrera d'una casa. És estrany oi? Això és el que volia dir amb lo de barri curiós... També suposo que quan vas sol ets més propens a les sorpreses. L'altre dia per exemple, vaig anar a la biblioteca que hi ha aprop de casa, perquè tenen "el pais" de cada dia (ole, ole, ole; ja sé que puc tenir la versió electrònica per internet, però el paper sempre té més encant, no sé si ho dic per nostàlgia o perquè ja m'han menjat el cap a la facultat). Total, que vaig agafar el del dia, i just el buscava un noi que va resultar ser belga de mare espanyola i volia practicar el castellà! Fa el doctorat en Història de l'Art a la meva facultat i em farà la visita guiada a una expo de Rubens que hi ha al Musée des Beaux Arts aquí. Quina sort no? però tranquils que jo no em tiro al rotllo dels tàndems!

I per últim, dues fotos del carrer que sembla Els Encants aprop de casa. I és que a BXL tenen un munt d'afició a les antiguitats: el carrer aquest que és tipo flee market o com s'escrigui, moltes llibreries de segona mà, i botigues de discs i pelis i roba i el que vulguis tot de segona mà. Com sempre, les coses que són més boniquetes són caríssimes, però no està mal.

Després, crec que va ser dimarts passat, que vam anar amb en K a veure un amic seu que vaig conèixer a Finlàndia. En G. és capellà-guerriller del poble de Vilvoorde (ja veieu quina església més gran). No pertany a cap ordre (és freelance?) i és curiosa la visió que té de tot plegat, que és molt moderna i "desapegada".

Ma maison

2007-09-27T16:28:00.000+02:00

Pel poc que sé, crec que visc al rovell de l'ou de brussel·les (ells li diuen Le Pentagone). Vé a ser la part antiga de la ciutat que coincideix amb l'interior de la seva ronda del mig, i que més o menys té forma de pentàgon. Una de les places importants, després de la Grand Place, és la de Sainte Caterine, amb la part dels antics mercats, amb un carrer que sembla els encants, ple de bars amb terrassa quan fa sol, etc. Darrera aquesta plaça és on jo visc:

La meva habitació és la de les golfes al costat del cartell blau de "en vente". Al costat de l'entrada hi ha una botiga de bolets, i ja m'he fet amiga de la senyora (vaja, la saludo cada matí amb l'esperança que algun dia em regali rovellons del sud de França). A l'hotel de davant treballa en Ja. (el meu guia), i sóc a 5 minuts de qualsevol cosa més o menys important. És com si visqués pel centre de Bcn, pel tipus de gent que hi ha també. Entenc que no és una visió real de la ciutat, però per començar ja està bé. Sobre els meus companys de pis ("colocataires"), estic amb dos espanyols més, un polac, una alemanya, un anglès i vindrà algú nou. Són macos, a les nits ens quedem xerrant a la cuina, m'expliquen com anar als llocs, o les gestions, inclús em treuen a passejar. Però ja us ho fotografiaré més endavant.

Brussel·les és com Babel: pots venir-hi sense saber un borrall d'anglès o francès i segur que t'aclares, perquè començo a dubtar que existeixi cap brussel·lí autèntic... Aquí tot som guiris: estudiants, gent que treballa al parlament europeu o advocats especialitzats en dret europeu, i molts immigrants (i molts és molts). De manera, que quan sóc a casa parlo castellà i anglès i quan surto al carrer francès, però tinc un batibull considerable. La setmana vinent faré l'examen per optar a classes gratuïtes de francès a la universitat, i potser també m'apunto a unes de flamenc gratuïtes, per la cosa d'intentar entendre el superconflicte nacional que tenen. I el clima? ja us he dit que he tingut molta sort! dilluns i dimarts va ploure una mica, però des de dimecres, a part que ja vaig amb abric d'hivern i m'he comprat una bufandade ratlles preciosa, no em queixo.

BXL, J'arrive!

2007-09-26T15:56:00.000+02:00

Ja està fet, ja hi sóc! I he tingut molta sort perquè el cap de setmana va fer sol. Dissabte tal com vam arribar (en K em va venir a buscar) vam anar a veure l'habitació i la casa (en un altre moment us explico), vam pujar la maleta i ja vam haver de marxar corrent a buscar una disfressa per en K que tenia una disco-party... en fi, va ser molt divertit: boas de color rosa, perruques afro, etc.

I diumenge encara feia sol i a més era el dia sense cotxes! Així que he pogut veure una Brussel·les que tan sols es veu un cop l'any! Em va acompanyar en J (el del gelat a la foto) pel centre, tot el dia patejant!

I amb aquest belga us deixo, que haig d'anar a fer alguna cosa de profit, que en aquest poble tot tanca a les 18h.

la desgracia de ser un genio

2007-05-01T21:33:00.000+02:00

publicat a La Vanguardia del 28/04/07.
Es veu que a partir de cert moment, en Glenn Gould va deixar de fer concerts i es va tancar en hotels i sales de gravació, fins al punt que al final només parlava per telèfon!
Recomana un llibre, 'Conversaciones con Glenn Gould'

Semana Santa en Madrid

2007-04-14T19:35:00.000+02:00

Què raro, vam marxar a última hora i només vam arribar fins a Madrid (A+Eu+MoF).
També Madrid se'm va fer extrany, encara ho estic paint. De fet, vaig fer molt poques fotos...
Resum: pluja, Plaza Real, nazarenos, vueltas por La Latina, pinchos, pluja, Chueca, Malasaña, Restaurant guay, Lavapiés, MNCARS gratis, el Guernica, Jacques Caouette en la Casa Encendida, más pinchos, Rastro, bocata de calamares, Museo Thyssen, Teatro María Guerrero (Marat muérete ya!), cena guay, cervecita, correr hacia Atocha, dormir, Lleida, correr hacia el tren y finalmente Bcn.

Crossroads

2007-03-29T09:41:00.000+02:00

Vale, parlant de camins, haig de reconèixer que mai hagués dit que les coses anessin així.
Marxo! Marxo! Marxo! Quina al·legria que encara puguin sorprendre'ns!

OK, talking about ways/paths, i must confess I would have never thought that things could go this way. I am leaving, i am leaving, I am leaving!!!! So glad to be surprised once more! (excuse my macarronical english, but guess what: i am being late! how bizarre!)

(per al meu anònim) :: (to my anonym)

2007-03-29T09:26:00.000+02:00

Sentit. Interrogacions sobre l'existència en temps d'hiperconsum
Sense. Questioning existence in an age of overconsumption

Tot plegat no deixa de ser un experiment que va prenent forma, però tot i així no acabo de decidir per on tirar. De moment imatges i títols divertits... S'accepten propostes (de títol i de camí). By the moment this keeps on being an experiment still trying to take shape, and by the moment I cannot still decide what's the way this may take. So there you are some images and funny titles... (I accept proposals, for titles or ways).

A ver si te animas, anónimo! (por cierto, hoy no me hecho la comida!)

JMO

2007-03-17T17:32:00.000+01:00

Som un home feliç,
tenc deliris amb anís,
som un elefant ambulant
i m'encanta París!

concertasso ahir nit a l'heliogabal, sonets i ceremín inclosos!

mack the knife

2007-03-15T21:21:00.000+01:00

en construcción...

2007-03-14T23:10:00.000+01:00

i ja posats:www.tresturons.net

tandem

2007-03-13T23:58:00.000+01:00

(en algun carrer de Gràcia) Està una mica desenfocada, però ja s'entén, no?

dos tallats siusplau!

2007-03-12T19:29:00.000+01:00

Segon intent!

2007-03-11T18:48:00.000+01:00

Aquest és el segon intent de dur a terme un blog, a veure què passa. Per començar una foto d'una botiga de vetes a prop de la meva feina, si mireu atentament m'hi veureu a mi pel reflexe.

Second trial to write this blog, we’ll see what happens. To begin with, a picture from this little shop nearby where I work, a close look will allow you to see me on the mirror.

diva divina

2005-05-15T12:23:00.000+02:00

Le Surréalisme est à la porte de tous les inconscients. Si vous aimez l'amour, vous aimerais le Surréalisme.
Ça c'est ne pas Moi.

Bonjour!

2005-04-10T19:40:00.000+02:00

Seguint els consells d'un amic començo aquest diari per compartir el que penso i escurçar distàncies, en un moment que passen tantes coses. De moment, per variar, ja haig de sortir corrents cap a un altre lloc així que no em puc allargar molt més. Ja veurem a que porta tot això.

Following the advisings of a friend, I begin to write this diary to share what I think and enshorten distances, in a moment that so many things are happening. We'll see how do I use this thing and if I understand how It works.