Damien Rice comes on mini to Radiohead! Wa yeah!

Copy paste de la web d'en Damien Rice:

10 days to barcelona

On June 1st 2008, myself and my friends Ryan (images) & Mia (navigation) set off on a last-minute road trip from Dublin to Barcelona, squished into my little ol' mini with a portable recording studio. The idea is to stop off along the way in random places where I have to write and record a new song every day, either in the mini or outdoors on a rock or something. 10 days = 10 songs = album Nuevo. We'll update as we go... if we're anywhere near an internet connection that is. We hope to arrive in Barcelona on June 10th, or at least in time to go see Radiohead play on June 12th and then fly home for the Leonard Cohen dates.

I si me'l trobo!!!!

I'm on my way!

Uni and her ukele: just incredible!
Un altre concert boniquet a l'Heliogabal.

Animac

Aquest cap de setmana va ser l'Animac a Lleida. Van tornar a montar la bombolla, es van apagar les llums i va començar l'espectacle! Molt de cansament i molt divertit!

Ça finit!

És ben estrany, però ja s'acaba, i ara hi vaig una última setmana que de debò serà la última en una ciutat que a mi m'ha resultat fantàstica i sorprenent.

1º

Jolínes, no tinc fotos, però avui he passat per La Bourse i el termòmetre marcava 1º. He anat a la universitat i hi havia tanta boira que no es veia la biblioteca, i la gent treu fum per la boca... Seria divertit que nevés, però aquí em sembla que és difícil, i mentre no plogui no em penso queixar.
Sort que X+B em van portar la patata!

Il pleut, il pleut bèrgère!

Ja us vaig dir, dijous passat vaig anar a veure la Estrella Morente, increïble. Normalment el públic aquí aplaudeix tres cops i marxa silenciosament, però l'altre dia hi havia tant d'espanyol que van haver de sortir vàries vegades a saludar i inclús van fer vàrios bisos! I la veritat, no sé si deu ser perquè aquí plou cada dia, però va ser realment emocionant. Volia penjar un vídeo però no ha funcionat.

I com ja us vaig dir, van pujar la B+X carregats de xoriço, torrons i neules (avui me les he berenat totes!). Crec que es van topar amb la Bèlgica més autèntica: dinar a la Comissió Europea, pluja, concert de ska hongarès, pluja, passejar pels mercats de segona mà i antiguitats, pluja, bars, pluja, patinar sobre gel (no vam caure ni un cop), pluja, menjar moules avec des frites (tinc calculat no menjar-ne més fins d'aquí uns anys), pluja, Bruges, pluja (de fet semblava que ens haguéssim tirat al canal) i pluja, pluja i pluja. Però no us ho prengueu personalment, aquí segueix plovent com si fos una dutxa, i suposo que jo ho porto bé perquè sé que ja torno (això no ho porto tant bé). L'altre apunt històric d'aquesta setmana és que vam conèixer el propietari del Kafka (el meu bar preferit) que ens va fer un dictat en francès i si el fèiem sense faltes ens convidava a la ronda, no cal dir que vam haver de pagar, i també un truc de màgia, però almenys ara ja puc marxar de Brussel·les tranquil·la.

I per aquesta setmana que vé, també hi ha ple de cites culturals, concerts, dansa i cine, aprofitar per veure pelis que encara no fan a Barcelona, començar a fer tràmits burocràtics, i despedir-me dels llocs i de la gent... Comença la part trista.

Saint Nicolas!!!!

Avui Sant Nicolau ha passat per casa meva! i ens ha portat mandarines (a falta de taronges) i xoco!!! igual que a la resta de nens belgues!!! Serà que no ens hem portat tant malament! Curiós, perquè qui porta les taronges és l'ajudant de Sant Nicolau, que ve d'Espanya i és negre (perquè passa per les xemeneies per a deixar regals).

Altres regals: dimarts vaig fer una super excursió a Gent on vam poder veure la Bi., ahir vaig anar a veure el Les Ballets C de la B amb les Jumping Girls, avui vaig a veure la Estrella Morente i demà vénen la B. i en XRe. Fantastique!

Les Ardennes

Una altra missió complerta: anar a la part francòfona i montanyòfona del país (segons la Lonely Planet, la montanya més alta de Bèlgica fa 694m!). Hi vam anar un dissabte en tren, anar i tornar,fins a Dinant (poble on va néixer el senyor Saxophon, inventor de l'instrument).

Dots obsessions!

Al final ho vam aconseguir! Després de no sé quants intents d'anar a veure a la japonesa obsessionada amb els punts. El museu es diu Wiels, i és un dels nombrosos exemples de reciclatge d'antic edifici (sovint industrial) en espai per l'art. En aquest cas, es tracta d'un dels pocs edificis modernistes amb finalitat industrial a Brussel·les. I ens va costar arribar perquè està en un barri una mica perdut, més enllà de la Gare du midi. Ella es deia Yayoi Kusama, i ha viscut part de la seva vida en un psiquiatric, la pintura i sobretot els punts ("dots") l'han ajudar a exterioritzar les seves pors:

Les fotos són de la Orsi (miss u!)

Actualitzant

Ara porto força retràs, i intentar ser exhaustiva i cronològica pot ser una mica bèstia. Així que començaré parlant dels bars. Suposo que la pluja i el fred fan que en aquest país hi hagi tota mena de bars, cafès, bistrots, restos, tavernes, etc. perquè al carrer no s'hi pot estar gaire estona. Començo amb el bar del cinema-nova: amb la D., la S. i l'A.L., una sala de cinema bastant underground i barata, amb un bar d'allò més agadable. La de la bufanda no sé qui és, però m'encanta la foto:

Un dels meus edificis preferits de Bxl, molt aprop de casa meva i camí de Saint Géry, la zona dels bars (les fotos són des d'un kebab per això hi ha reflexes de llum):

Just al barri de Saint Géry, hi ha el Zebra, el bar amb el millor chocolat chaud que jo he trobat a Bxl, perquè com s'aprecia a la foto, posen un "palillo" amb un tros de xocolata negra que es va desfent en la llet calenta. I és que pel que he pogut entendre, la xocolata calenta per l'Europa central no és xocolata desfeta i prou, però la veritat és s'agraeix perquè en un país amb tanta xocolata i cervesa i formatge, és millor menjar coses suaus:



El café central, el bar on els diumenges posen pelis més aviat antigues gratix, però també hi fan concerts, punxen, fan expos. L'altra cosa bona és que és un dels pocs llocs que conec on tenen una marca de cervesa afruitada que a mi m'agrada. En general per cervesa afruitada (jo prefereixo la de framboise a la de cerise) hi ha la Kriek, però empaxa bastant i fa la sensació que t'has menjat 10 xupaxups de cop. En canvi hi ha una que es diu Faru (no sé com s'escriu) és més amarga, i inclús el color és menys rosat. Però no serà per falta de cerveses:



I per seguir amb els bars, el Greenwich, també pel barri. Un bar que deu tenir vora 100 anys, on curiosament no posen música i la gent va a jugar a escacs, a llegir, a xerrar, a estudiar, a escriure, etc. I té uns lavabos que ben bé fan justícia a aquests cent anys:

I deixo el millor per al final: el Kafka. Està sota casa meva, és on anem gairebé cada nit, potser per això se'm fa tan entranyable, i els cambrers ja ens coneixen. Posen música segons l'estat d'ànim del cambrer i l'hora del dia. Les fotos de sobre la barra són retrats del propietari del bar.



Bé, i deixo els bars i us enganxo unes quantes fotos boniquetes: bicicletes aparcades en un mural al carrer que monten els Encants del meu barri (perquè curiosament, a Bxl el tema deixalles i reciclatge el porten fatal, però en canvi la segona mà està per tot arreu), jo amb la bufanda que em van robar l'altre dia a la uni, la S. en un pasadís lluminós a la place Rogier, el cementiri de Laeken (preciós), nena entrant a una rentadora d'una laundry de Saint Gilles (un dels millors barris), paisatge camí de Besançon (m'encanta la tardor!) i una porta amb ulls, una botiga de speculus (galetes típiques) amb galetes de Saint Nicolas, barrets volant a lo magritte al Palais de Beaux Arts, penya del Barça a la Rue Antoine Dansaert, una foto de la família reia belga, el Marché aux puces al Jeu de Balle (mercat diari on em vaig comprar una camisa de flors per 2 euros), i la meva uni a la tarda: