Brus-SOL-s!

La veritat és que entre les redaccions que em fan fer de francès i el blog no dono gaire a l'abast. Però aquesta entrada li debia a l'Am. (i la seva mare) que ja fa una setmana que va venir per aquestes terres. Així de pas us ensenyo una mica Bxl. Va de fotos la cosa.

Com que va arribar a mig matí i jo tinc classe a les 15h fins a les 18h, la vaig deixar suelta per la ciutat, amb la torre de la Grand Place com a única referència. Heus ací les primeres impressions: la filmoteca (que està de reformes, però tenen un altre local on projecten les pelis, segueix sent més econòmic que el cine normal), el Palais des Beaux Arts (amb una escultura de colors davant), un dels costats de la Grand Place, la Torre que serveix de referència, la típica font de xocolata perquè els turistes hi suquin els dits i la catedral.

I després es va fer de nit, i vam anar a menjar el menú típic belga en un carrer que sembla una bar Benidorm: moules avec des frites! (musclos amb patates fregides, que així a priori sembla que no hagi d'enganxar gaire però no està mal, tot i que no crec que torni a menjar musclos en uns mesos). De fet, em van explicar que en anglès les patates fregides es diuen french fries perquè qels americans, quan la segona guerra mundial, en menjaven com que els agradaven les van voler importar, i com la gent d'aquí parlava francès, els van posar de nom french fries. Però de fet, no les fan de cap manera especial, les fan com nosaltres. Tornant els musclos, vam cometre el gran error de demanar una olla per a cadascuna, que no ens vam poder acabar,com podreu entendre:

I després vam anar a provar cerveses, sense anar a dormir tard perquè l'endemà teníem l'horari apretat. Feia un dia increíble: sol, sol i sol! Vam esmorzar en un lloc genial que hi ha aprop de casa que es diu "Les pains quotidiens" que ve a ser una cafeteria on es pot esmorzar a lo francès:

Un cop esmorzades vam començar el tour: La catedral (altre cop), una casa okupa (la primera que veig) que vam trobar camí d'una església bizantina, l'atomium des de lluny vist des del Palais de Justice (un dels llocs alts de la ciutat), el barri del Sablon i Marolles on abunden les botigues de segona mà, les pintades, etc. Per sorpresa vam ensopegar amb la Biblioteca Nacional (no ens la podíem saltar i vam entrar i inclús vam robar un llapis), l'escultura de Calder (el senyor que feia mòbils dels que es pengen) que hi ha per fora del Musée des Beaux Ars on volíem veure una expo que hi ha de Rubens, però com que era just, només vam tenir temps de veure la col·lecció permanent la part dels surrealistes (que és petita però interessant. Magritte va néixer aquí!), per acabar fent més cata de cerveses:

I colorín colorao este cuento se ha acabao! Gracias por venir Am., yo también descubrí un montón más la ciudad!