Ma maison

Pel poc que sé, crec que visc al rovell de l'ou de brussel·les (ells li diuen Le Pentagone). Vé a ser la part antiga de la ciutat que coincideix amb l'interior de la seva ronda del mig, i que més o menys té forma de pentàgon. Una de les places importants, després de la Grand Place, és la de Sainte Caterine, amb la part dels antics mercats, amb un carrer que sembla els encants, ple de bars amb terrassa quan fa sol, etc. Darrera aquesta plaça és on jo visc:

La meva habitació és la de les golfes al costat del cartell blau de "en vente". Al costat de l'entrada hi ha una botiga de bolets, i ja m'he fet amiga de la senyora (vaja, la saludo cada matí amb l'esperança que algun dia em regali rovellons del sud de França). A l'hotel de davant treballa en Ja. (el meu guia), i sóc a 5 minuts de qualsevol cosa més o menys important. És com si visqués pel centre de Bcn, pel tipus de gent que hi ha també. Entenc que no és una visió real de la ciutat, però per començar ja està bé. Sobre els meus companys de pis ("colocataires"), estic amb dos espanyols més, un polac, una alemanya, un anglès i vindrà algú nou. Són macos, a les nits ens quedem xerrant a la cuina, m'expliquen com anar als llocs, o les gestions, inclús em treuen a passejar. Però ja us ho fotografiaré més endavant.

Brussel·les és com Babel: pots venir-hi sense saber un borrall d'anglès o francès i segur que t'aclares, perquè començo a dubtar que existeixi cap brussel·lí autèntic... Aquí tot som guiris: estudiants, gent que treballa al parlament europeu o advocats especialitzats en dret europeu, i molts immigrants (i molts és molts). De manera, que quan sóc a casa parlo castellà i anglès i quan surto al carrer francès, però tinc un batibull considerable. La setmana vinent faré l'examen per optar a classes gratuïtes de francès a la universitat, i potser també m'apunto a unes de flamenc gratuïtes, per la cosa d'intentar entendre el superconflicte nacional que tenen. I el clima? ja us he dit que he tingut molta sort! dilluns i dimarts va ploure una mica, però des de dimecres, a part que ja vaig amb abric d'hivern i m'he comprat una bufandade ratlles preciosa, no em queixo.