Antwerpen

Dijous passat vaig anar a Antwerpen (Amberes), la ciutat on viu en K, i segons ell i tots els seus amics la millor de tota Bèlgica. Vist des de fora diria que a Brussel·les es concetren els estrangers de tot arreu i aquesta barreja comporta molta creativitat, i a Antwerpen hi ha la moda i la tendència. La primera és teòricament francòfona i la segona és flamenca. Entre una i altra hi ha 38 minuts de tren (12€), pas mal. El tema és que a Bxl també fan obres i no hi ha algun que altre retràs.

Jo vaig arribar a l'estació central, la qual cosa és força impressionant perquè és un edifici a lo estació de França que estan ampliant, i és molt bonic i modern. Així que d'entrada em va agradar més que Bxl. Tan sols sortir em vaig trobar de cap amb la famosa zona de diamants (no em pregunteu perquè, però es veu que hi ha un munt de comerç, i fins i tot un museu, dedicat al diamant). I a la plaça del costat hi ha l'entrada al zoo, a la porta del qual hi ha la següent escultura de fusta:

A la nit vam anar a sopar amb en K i una amiga seva (integracio en la part flamenca) i després vam anar a voltar pel centre, curiosament també és com un cop de puny, ruta que repetiria l'endemà al matí però amb llum de dia. No deixa de ser curiós, per algú de Barcelona com jo, que no tinuin cap edifici de cap super-arquitecte actual quan a la nostra ciutat sembla que hi estem obsessionats. Per sobre de tot, el que més em va sobtar, i jo no he estat a Amsterdam, va ser com una illa de cases que anomenen "Villa Tinto" que és el barri de les putes, activitat que en principi és il·legal i que procuren concentrar en aquella zona. L'illa és dissenyada per algun arquitecte actual, però no vam poder esbrinar quin. És com si fos una barreja entre un meublé i una grans magatzems, és una illa de cases els baixos de la qual són tot aparadors d'un màxim de 2 metres d'ample on s'exposen amb més i menys gracia aquestes senyoretes. Elles estan tancades amb clau i darrera tenen la chambre per fer les seves històries. Hi ha noies per a tots els gustos, jovenetes i més ganadetes, transexuals, grasses i magres, vestides i despullades, blanques, negres, orientals. Algunes les veus ballant, i altres estan assegudes jugant amb al mòbil. Els homes van fora i quan cal entren. Però el millor de tot és que hi ha un ambulatori i una comissaria de policia allí al mig, i els policies es passegen com un més, tot i que en K em deia que en principi la prostitució és il·legal però fan la vista grossa (això no ho vaig entendre gaire). En qualsevol cas, em sembla una gran idea.

Al matí següent, vaig intentar llevar-me d'hora, però entre que plovia i donada la meva tendència marmotil, no vaig sortir de casa fins a mig matí, a intentar trobar els llocs que m'havien ensenyat la nit interior.


Antwerpen en flamenc vol dir "mà llençada". Diu la llegenda que un gegant (en versió disney a la foto) assetjava la ciutat, els prenia tot el que tenien per menjar i feia pagar impostos a tots els navegants que passaven pel canal on tenia instal·lat el castell, si no pagaven els tallava la mà (la llegenda és tipus Sant Jordi). Farts de penúries, un dia que ja no tenien què menjar ells ni què donar al gegant , dos romans (això sona a indívil i mandoni) s'hi van enfrontar, el van matar i li van tallar la mà i la van llençar al riu. L'altra foto és la la plaça de l'ajuntament (stadthuis) molt en la línia de la Grand Place de Brussel·Les (encara us haig de fer el reportatge de ma cité). Però la meva història preferida és la següent:

La història d'amor que hi ha entre el gratacels de la KBC (data dels 80 i sembla ser que va ser el primer d'europa...) i la torre de la catedral. El gratacels li declara l'amor a la torre, però ella li diu que és massa gran i que ha viscut massa, però ell li diu que és igual, ooooooh. La història ve del següent poema de Tom Lanoye, un poeta flamenc actual, que va escriure el poema el 1958:

Why do I flatly reside
lost squared in your
tender shadow side
your broidery from stone
- as tower I’m inadequate
as lover I’m too young.

Grants nonetheless
the unwieldy to the elegance
of beauty, sense and is the
ponderous not most apt
to admire refinement.

are we not then you and I
- that obtuse born square
formed from gain that tight
farmer muted by your vision
not predestined for each other ?

Accept me, take me,
see me standing,
start with me in day
In night, your beauty
in facade, see me then,
love me, crumble, don't
hold back.

I per últim, llocs curiosos, o fotos curioses: un carrer que es diu "superman straat", una perruqueria amb el bust de la march simpson, una botiga de pantufles i una senyora dormint en un banc (i feia un fred del carallo).

l us dec explicacions del cap de setmana (va ser la Nuit Blanche i van fer molt de circ) i de les meves peripècies amb la burocràcia.